Aquest llibre és una introducció àmplia i accessible a la relació ambivalent entre cinema i política. Inspirant-se en la teoria crítica (Michel Foucault, Theodor Adorno), l’autor argumenta que el cinema és una eina clau tant en la construcció de l’autoritat política, la dominació, com en les crítiques de les injustícies en les societats contemporànies.

Des d’aquesta perspectiva, Cinema i política inclou anàlisis precises dels clàssics del cinema occidental (Fritz Lang, Stanley Kubrick, Pier-Paolo Pasolini, Agnes Varda, Jean-Luc Godard), i adopta una visió global amb exemples del cinema africà, asiàtic o llatinoamericà (Ousmane Sembène, Akira Kurosawa, Glauber Rocha). El llibre comença cronològicament des dels inicis del cinema fins a finals del segle XIX, i avança a través de diferents períodes històrics que arriben fins als nostres dies amb l’anàlisi de pel·lícules recents com Joker (2010) i de sèries brillants com The Handmaid’s Tale i Black Mirror.
Camil