L'experiment mental d'Einstein, Podolsky i Rosen va ser introduit per demostrar que la mecànica quàntica era una teoria incomplerta. Si tenim dues partícules en interacció i se separen de manera que no interaccionin més fins que un observador les mesuri, es pot saber alhora la posició i la quantitat de moviment de la segona partícula sense necessitat de fer-hi cap mesurament, només mesurant els paràmetres corresponents de la primera partícula.

Això estava en desacord amb la interpretació de Bohr i els seus col·legues, ja que la posició i la quantitat de moviment de la segona partícula no serien reals fins que es mesuressin. Posteriorment Bell va establir un criteri matemàtic que permetria als físics experimentals dilucidar qui tenia raó.