Ja al segle XVIII es va pensar en estels on la gravetat era tan intensa que ni la llum no en podia escapar. Al segle XX Schwarzschild, aplicant la Relativitat General, va calcular el radi i la massa que tindrien aquests estels.

Oppenheimer va predir que un estel massiu podria convertir-se en forat negre per patir un col·lapse gravitatori.

Es coneixen dos tipus de forats negres: els de Schwarzschild, que són estàticos, i els de Kerr, que són forats negres en rotació.

Els forats negres es poden detectar per la quantitat de radiació, en forma de raigs X, que emet un estel que és atrapat per un forat negre.

L'any 1974 Hawking va predir que un forat negre podia emetre radiació, arribant fins i tot a evaporar-se.